La unió fa la força
Feia temps que no analitzava la situació del primer equip
i moltes coses han passat des de llavors,
de una ilusió inicial a un joc decebedor,
dels primers llocs cap avall i més avall.

Jo creia que en Tintin era una bona opció,
però quan es va perdre la Copa de Catalunya
davant d'un Sant Andreu i obrint el marcador,
vaig entendre que el tren se li havia escapat

En aquestes circumstàncies l'arribada de'n Mané
la vaig trobar molt adient als objectius del moment
i de-seguida es va notar una millora en el joc
però no s'han aconseguit uns bons resultats.

Cal un anàlisis en més profunditat?
Dos entrenadors, dos estils de joc,
Les victòries continuen sense arribar
llavors, normal, es qüestiona el planter.

És pitjor l'aconseguit per aquesta temporada?
S'han encertat amb els fitxatges d'aquest estiu?
On són les febleses que ens han portat avall?
Com es poden corregir i aconseguir guanyar?

Ni en Pitoniso Pito sap realment la resposta,
però és un bon moment per aixecar la veu,
uns de bona fe preocupats pel futur del seu Club,
uns altres per gaudir dels mals moments d'altres.

Qui té la vareta màgica?
L'Athletic ens ho podria dir?
L'emperador de les Catalunyes?
Ens valdria per nosaltres?

Avui el futbol mou masses diners
molts són els protagonistes en joc
les temptacions surten cada setmana
i .. com poden sobreviure els sentiments?

L'Espanyol, per molts la força d'un sentiment,
que transmeten pares a fills y avis a nets,
sobreviu amb més de cent anys d'història,
sense un recolzament geogràfic ni polític.

Això ja tindria que ser motiu d'elogi i admiració,
com poden constatar-ho en alguns indrets,
però en altres ens posen pals a les rodes,
cal redoblar els nostres esforços i estar units.